Atac a Fanning
| Primera Guerra Mundial Teatre del Pacífic | |||
|---|---|---|---|
 | |||
 SMS Nürnberg | |||
| Data | 7 de setembre de 1914 | ||
| Coordenades | 3° 51′ 36″ N, 159° 21′ 52″ O / 3.86°N,159.3644°O / 3.86; -159.3644 | ||
| Lloc | Illa Fanning | ||
| Resultat | Victòria alemanya | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
L'atac a Fanning va ser una acció de la Primera Guerra Mundial que va suposar un reeixit atac alemany a l'estació d'enllaç de telègraf de l'illa Fanning.
El vicealmirall Maximilian von Spee va enviar el creuer lleuger SMS Nürnberg juntament amb el collier Titania per atacar l'estació el 7 de setembre de 1914, mentre que la seva Esquadra d'Àsia Oriental travessava l'Oceà Pacífic en direcció cap a Amèrica del Sud.
Antecedents
L'illa Fanning va ser annexada per la Gran Bretanya en 1888. L'empresa britànica de comunicacions, Cable and Wireless, va construir a l'illa una estació d'enllaç pel telègraf de cable submarí del Pacífic central. L'estació era una part de l'All Red Line, i connectava Austràlia, Nova Zelanda i Canadà amb Gran Bretanya.
A l'inici de la Primera Guerra Mundial, a l'agost de 1914, l'Esquadra d'Àsia Oriental, comandada pel vicealmirall Maximilian von Spee, va salpar de la seva base a Tsingtao (Qingdao). Spee va intentar portar els seus vaixells cap a Amèrica del Sud, on podria atacar fàcilment als vaixells mercants britànics.[1]
El 6 de setembre, mentre travessava el Pacífic, Spee va separar de l'esquadra el creuer lleuger SMS Nürnberg i el collie Titania per investigar la instal·lació britànica a Fanning i destruir-la.[2]
L'atac
Al matí del 7 de setembre de 1914, el creuer alemany SMS Nürnberg es va acostar a Fanning amb una bandera francesa. En adonar-se de la bandera francesa, el personal de l'illa va hissar la bandera britànica al pal de la bandera. Quan els britànics es van adonar de l'engany, els mariners alemanys ja havien desembarcat a l'illa. Poc abans de ser detinguts, els operadors van aconseguir enviar un avís a Suva: «És el Nürnberg, estan disparant».[3]
Els alemanys van danyar greument l'estació de telègraf, inutilitzant-la i tallant els cables de comunicacions submarins de l'illa. També van trencar peces i instruments de recanvi. El motor va ser destruït completament amb l'ús d'armes petites i explosius.[4] Es va confiscar la documentació, així com un arsenal de fusells i municions. També van tallar el pal de la bandera. El dany material va ser de 2000£.
La comunicació es va restablir en dues setmanes.
Referències
- ↑ Herwig, 1980, p. 155-156.
- ↑ Halpern, 1995, p. 88.
- ↑ «Australian Newspaper Article».
- ↑ «Cable War» (
PDF) (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 18 agost 2018].
Bibliografia
- Halpern, Paul G. A Naval History of World War I. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 1995. ISBN 1-55750-352-4.
- Herwig, Holger. "Luxury" Fleet: The Imperial German Navy 1888–1918. Amherst, NY: Humanity Books, 1980. ISBN 978-1-57392-286-9.
Vegeu també
- Gray, J.A.C. Amerika Samoa, A History of American Samoa and it's United States Naval Administration. Annapolis, MD: United States Naval Institute, 1960.
Teatre d'operacions del Pacífic (1914-1918) | |
|---|---|
Samoa (8-1914) · Fanning (9-1914) · Bita Paka (9-1914) · Toma (9-1914) · Madràs (9-1914) · Papeete (9-1914) · Penang (10-1914) · Illes Cocos (11-1914) · Coronel (11-1914) · Más a Tierra (3-1915) · Guam (4-1917) · Tsingtao (8-1917) | |
Vegeu també: Conspiració indo-alemanya · Motí de Singapur · Motí de Ghadar |
