Associació Catalana d'Esperanto

Infotaula d'organitzacióAssociació Catalana d'Esperanto
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització esperantista Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
FundadorMiquel Vilagran i Llorens Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Sabadell (Vallès Occidental)
PresidènciaAlfons Tur i García Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaKataluna Esperantisto Modifica el valor a Wikidata
JoventutsKataluna Esperanto-Junularo Modifica el valor a Wikidata
Lloc webesperanto.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: esperantoCAT Twitter (X): esperantocat Instagram: esperanto_cat Modifica el valor a Wikidata

L'Associació Catalana d'Esperanto (Kataluna Esperanto Asocio en esperanto) és una entitat fundada el 1982 que agrupa els esperantistes dels Països Catalans, amb la finalitat de facilitar la pràctica de l'esperanto entre els catalanoparlants i potenciar-n'hi la difusió com a llengua.[1] El primer president fou Manuel Casanoves i Casals, i entre els seus fundadors hi figurava Llibert Puig. És considerada la continuadora de la tasca de la Federació Catalana d'Esperantistes, fundada el 1910 i desapareguda després de la Guerra Civil. És membre de la FOCIR. El seu primer congrés fou el XIX Congrés Català d'Esperanto, que se celebrà a Sabadell el novembre de 1983.

La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és la biblioteca i arxiu de l'Associació, creada el 1997 en honor del gran mestre d'esperanto Pere Nuez Pérez, basant-se en la donació de la seva vídua Maria Garcés i Coll. La secció d'arxiu conté diversos documents administratius i de govern, posteriors a la fundació de l'Associació Catalana d'Esperanto. Hi destaquen també els documents sobre coneguts esperantistes catalans i sobre ciutats on s'han celebrat congressos catalans d'Esperanto.[2]

Congressos catalans d'Esperanto organitzats per KEA - ACE

El següent llistat mostra els congressos catalans d'esperanto organitzats des de la fundació de KEA:

  • XIX Congrés: Sabadell, 1983[3]
  • XX Congrés: Olot, 1984 (en aquest congrés es feu un comunicat per reclamar respecte per les llengües minoritzades)[4]
  • XXI Congrés: Sant Cugat del Vallès, 1985
  • XXII Congrés: Lleida, 1986
  • XXIII Congrés: Barcelona, 1987
  • XXIV Congrés: Perpinyà, 1989
  • XXV Congrés: Tarragona, 1991
  • XXVI Congrés: Alcúdia, 1993
  • XXVII Congrés: Mataró, 1995
  • XXVIII Congrés: Figueres, 1997
  • XXIX Congrés: Manresa, 1999
  • XXX Congrés: Girona, 2001
  • XXXI Congrés: Sóller, 2002[5]
  • XXXII Congrés: Ceret, 2004[6]
  • XXXIII Congrés: Amposta, 2006[7]
  • XXXIV Congrés: Sabadell, 2008
  • XXXV Congrés: Barcelona, 2011[8]
  • XXXVI Congrés: Salardú, 2013 (en aquesta ocasió el congrés esdevingué congrés catalano-occità)
  • XXXVII Congrés: Mataró, 2015[9]
  • XXXVIII Congrés: Àger, 2017
  • XXXIX Congrés: Castelldefels, 2022
  • XL Congrés: Vic, 2024

El XXXIX Congrés Català d'Esperanto s'havia de celebrar l'any 2020 a Lluc (Mallorca), però fou ajornat degut a la pandèmia del SARS-CoV-2.

Referències

  1. ↑ «L'Esperanto». Avui, 16-03-1986 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
  2. ↑ Puig i Gandia, Llibert «Malkovru la bibliotekon de KEA» (en esperanto). Kataluna Esperantisto, 343, setembre 2007, pàg. 21 [Consulta: 30 maig 2024].
  3. ↑ Gonzàlez, Laia «Avui es clou a Sabadell el XIX Congrés Català d'Esperanto». Avui, 01-11-1983 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
  4. ↑ Redacció «800 esperantistes es troben a Olot per rellançar l'idioma». Punt Diari, 12-10-1984 [Consulta: 27 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 29 desembre 2021].
  5. ↑ «Seixanta experts participen a Sóller al XXI Congrés d'Esperanto», 03-11-2002. Arxivat de l'original el 2022-12-06. [Consulta: 25 febrer 2021].
  6. ↑ «El Centre Cultural Català del Vallespir». [Consulta: 25 febrer 2021].
  7. ↑ «Més d'un centenar de persones assisteixen al Congrés Català d'Esperanto a Amposta». El Periódico de Catalunya, 08-12-2006.
  8. ↑ Bausells, Marta. «L'esperanto revifa», 30-10-2011. [Consulta: 25 febrer 2021].
  9. ↑ «Mataró torna a ser seu 20 anys després del Congrés català d'Esperanto», 06-08-2015. [Consulta: 25 febrer 2021].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

Enllaços externs

  • Associació Catalana d'Esperanto - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Entitats esperantistes
Europa
Països Catalans
Associació Catalana d'Esperanto  · Associació Cultural Esperantista  · Esperantista Klubo Palma  · Federació Esperantista Catalana  · Joventut Catalana d'Esperanto
Espanya
Associació Espanyola d'Esperanto  · Federació Espanyola d'Esperanto  · Frateco  · Fundació Esperanto  · Hispana Esperantista Junulara Societo
Resta d'Europa
Federació Esperantista Islandesa  · Federació Esperantista Italiana  · Federació Esperantista Noruega
Amèrica
Brasil
Bona Espero  · Nigra Fenikso
Estats Units
Lliga Nord-americana d'Esperanto  · Seattle Esperanto Society
Resta d'Amèrica
Lliga Argentina d'Esperanto  · Lliga Colombiana d'Esperanto  · Societat Uruguaiana d'Esperanto
Àsia
Japó
Institut Japonès d'Esperanto  · Lliga Japonesa d'Esperanto  · Societat de Kyoto d'Esperanto
Resta d'Àsia
Lliga Palestina d'Esperanto
Àfrica
Benín
Federació Esperantista Beninesa  · Scio Sen Bariloj
Resta d'Àfrica
Federació Esperantista Txadiana
Oceania
Austràlia
Federació Esperantista Australiana  · Societat de Sidney d'Esperanto
Resta d'Oceania
Federació Esperantista Neocaledoniana
Anacionals