Argent natiu
 Argent natiu | |
|---|---|
 Argent en matriu d'acantita de la mina Imiter, situada a Boumalne-Dadès, al Marroc.  | |
| Fórmula química | Ag |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 01.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.01 |
| Dana | 1.1.1.2 |
| Heys | 1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | cubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils |
| Estructura cristal·lina | a = 4.0862 Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | argent-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita |
| Macles | macles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111). |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | no observada |
| Tenacitat | mal·leable |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | argent blanc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 10,1 a 11,1 g/cm³ (mesurada), 10,497 g/cm³ (calculada) |
| Magnetisme | paramagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ag |
| Referències | [1] |
L'argent és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup de minerals del coure.[2] Rep el seu nom del llatí argentum, amb el mateix significat.
Característiques
Es troba en forma nativa molt rarament com a palletes, i de manera més comuna combinada amb sofre, arsènic, antimoni o clor, i en diversos minerals com ara l'argentita (Ag₂S), la clorargirita (AgCl) o la galena (PbS, de vegades amb impureses d'argent). Com que l'argent es troba sovint en conjunció amb diversos elements o formant un aliatge amb altres metalls com l'or, generalment s'ha d'extreure a través de fusió o electròlisi. Forma sèries de solució sòlida amb el pal·ladi i amb l'or.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'argent natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i jaciments
Es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que l'argent era separat del plom al Mil·lenni IV aC. Actualment, les principals fonts d'argent són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Com que la major part dels jaciments d'argent són al continent americà, aquest metall era molt més valuós abans del «descobriment» d'aquest continent.
