Anna Banti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juny 1895 Florència (Itàlia) |
| Mort | 2 setembre 1985 (90 anys) Massa (Itàlia) |
| Sepultura | Cementiri d'Allori |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, editora, escriptora, historiadora de l'art, biògrafa |
| Nom de ploma | Anna Banti |
| Família | |
| Cònjuge | Roberto Longhi |
Premis
| |
 | |
Lucia Longhi Lopresti, més coneguda com a Anna Banti (Florència, 27 de juny de 1895 - Massa, 2 de setembre de 1985) és una historiadora de l'art i novel·lista italiana. Va escriure Itinerario di Paolina (1937), Artemisia (1947), Le donne muoiono (1952), La monaca di Sciangai (1957) i Campi Elisi (1963), entre d'altres.[1]
Juntament amb el seu marit Roberto Longhi va cofundar la revista Paragone, especialitzada en art, i el 1970 va assumir-ne la direcció. El 1972 va guanyar el Premi Bagutta. La seva autobiografia Un Grido Lacerante, es va publicar el 1981 i va guanyar el premi Antonio Feltrinelli. La seva obra reflecteix la condició femenina i l'emancipació de la dona.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Anna Banti». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
