Anastasio Bustamante

Infotaula de personaAnastasio Bustamante

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1780 Modifica el valor a Wikidata
Jiquilpan (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1853 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
San Miguel de Allende (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
President de Mèxic
19 juliol 1839 – 22 setembre 1841
← Nicolás BravoFrancisco Javier Echeverría →
President de Mèxic
19 abril 1837 – 18 març 1839
← José Justo CorroAntonio López de Santa Anna →
President de Mèxic
1r gener 1830 – 13 agost 1832
← Pedro VélezMelchor Múzquiz → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, metge, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.[1]

Biografia

Trinidad Anastasio de Sales Ruiz Bustamante y Oseguera, nasqué a Jiquilpan, Michoacán. Estudià al Seminari de Guadalajara; després es traslladà a la ciutat de Mèxic on estudia medicina. En acabar els seus estudis va ser nomenat director de l'Hospital San Juan de Dios a San Luis Potosí.[2] El 1808 s'enllistà en l'Exèrcit Reialista com a oficial de cavalleria sota el comandament de Féliz María Calleja, el qual al seu torn, encapçalava les lluites en contra dels insurgents independentistes.[3] En acabar la Guerra d'independència de Mèxic, amb la unió dels exèrcits reialistes i insurgents, Bustamante donà el seu suport a Agustín de Iturbide.[4]

En instaurar-se la república, el Congrés l'atorgà, el 1828, la vicepresidència. Bustamante traí el president Vicente Guerrero, s'aixecà en armes i va esdevenir el cinquè president de Mèxic l'1 de gener, 1930.[5]

Guerrero desterrà els liberals populars del ritu de York i expulsà l'ambaixador nord-americà, guanyant les simpaties del clergat i els conservadors del Ritu Escocès. Fou deposat el 1832, però tornà a Mèxic el 1836 per sufocar l'aixecament dels rebels de l'estat de Texas.[6][7]

Amb la promulgació de les Set Lleis que creaven un govern de caràcter centralista, fou designat president per segona ocasió de 1837 a 1839. Abandonà la presidència per lluitar contra les revoltes de José Urrea a Tamaulipas. Tornà aviat i governà fins al 1841. Durant aquest període Bustamante afrontà la Guerra dels Pastissos amb França, i la invasió centreamericana a Chiapas.[8] Durant aquest mandat, tanmateix, es restabliren les relacions amb Espanya i els Estats Units. Yucatán, tanmateix, se separà del país i posà com a condició per reunificar-se la reinstauració del federalisme. Davant el desprestigi, Antonio López de Santa Anna intervingué i prengué la presidència de Mèxic.

El 1846 és designat pels centralistes president del Congrés, però no hi participà gaire, atesa la invasió nord-americana en la Guerra Estats Units - Mèxic.[9] Posteriorment es retirà. Morí a San Miguel de Allende el 6 de febrer de 1853.

Referències

  1. Hamnett, Brian R. «Anastasio Bustamante y la Guerra de la Independencia: 1810-1821». A: Guedea Rincón Gallardo, Virginia (ed). La revolución de independencia. El Colegio de México, 1995, p. 99-. ISBN 978-607-628-761-3. 
  2. Ortega Soto, Marta. «Juan de Dios Cañedo». A: Cancilleres de México: 1821-1911. portales.sre.gob.mx, 1992. 
  3. Espinosa Aguirre, Joaquín E. «Lo realista no quita lo trigarante. La trayectoria de Anastasio Bustamante, entre la contrainsurgencia y la consumación (1810-1821)». Impreso: 978-607-30-6170-4Electrónico: 978-607-30-7070-6, 20-06-2022.
  4. Hamnett, Brian R. «Anastasio Bustamante y la Guerra de Independencia-1810-1821». Historia Mexicana, 28, 4, 1979, pàg. 515–545. ISSN: 0185-0172.
  5. Rodriguez Ramos, Juventino. Historia de México 2 (en castellà). Grupo Editorial Patria, 2020-05-14, p. 27. ISBN 978-607-550-124-6. 
  6. Andrews, Catherine. The political and military career of General Anastasio Bustamente (1780-1853) (Tesi) (en anglès). University of St Andrews, 2001-05. 
  7. Costeloe, Michael P. «The Triangular Revolt in Mexico and the Fall of Anastasio Bustamante, August–October 1841» (en anglès). Journal of Latin American Studies, 20, 2, 1988-11, pàg. 337–360. DOI: 10.1017/S0022216X00003023. ISSN: 1469-767X.
  8. Esposito, Gabriele «La guerra de los pasteles, 1838-1839» (en italià). Visioni LatinoAmericane, 2021. DOI: 10.13137/2035-6633/32291.
  9. Aguilar Rivera, José Antonio «La Convocatoria, Las Elecciones Y El Congreso Extraordinario De 1846». Historia Mexicana, 61, 2 (242), 2011, pàg. 531–588. ISSN: 0185-0172.
  • Vegeu aquesta plantilla
Guadalupe Victoria Vicente Guerrero José María Bocanegra Pedro Vélez Anastasio Bustamante • Melchor Múzquiz Manuel Gómez Pedraza Valentín Gómez Antonio Santa Anna Miguel Barragán José Justo Corro Nicolás Bravo Francisco Javier Echeverría Valentín Canalizo José Joaquín de Herrera Mariano Paredes José Mariano de Salas Pedro María Anaya Manuel de la Peña Mariano Arista Juan Bautista Ceballos Manuel Lombardini Martín Carrera Rómulo Díaz Juan Álvarez Ignacio Comonfort Félix María Zuloaga Manuel Robles Miguel Miramón José Ignacio Pavón Benito Juárez Sebastián Lerdo de Tejada José María Iglesias Juan Nepomuceno Méndez Porfirio Díaz Manuel del Refugio González Flores Francisco León Francisco Madero Pedro Lascuráin Victoriano Huerta Francisco Carvajal Venustiano Carranza Eulalio Gutiérrez Roque González Francisco Lagos Adolfo de la Huerta Álvaro Obregón Plutarco Elías Emilio Portes Pascual Ortiz Abelardo Luján Rodríguez Lázaro Cárdenas Manuel Ávila Miguel Alemán Valdés Adolfo Ruiz Adolfo López Gustavo Díaz Luis Echeverría José López Miguel de la Madrid Carlos Salinas Ernesto Zedillo Vicente Fox Felipe CalderónEnrique Peña NietoAndrés Manuel López Obrador
Registres d'autoritat