Anartes
| Tipus | ètnia  |
|---|
Els anartes (en llatí Anartes o Anarti, en grec antic Ἄναρτοι) eren una tribu celta de la Dàcia esmentats per Claudi Ptolemeu, que estaven instal·lats a la frontera de Hercynia Silva. Juli Cèsar els menciona a l'obra De Bello Gallico.[1]
A partir del segle i pagaven tribut (en forma de ferro) als sàrmates i als quades. L'any 172 els romans els van demanar ajuda per la guerra contra els marcomans i com que els anartes van refusar-la, Marc Aureli els va castigar amb una deportació massiva. Aquest fer unit a l'assimilació cultural per part dels dacis va portar a la desaparició de la tribu.[2]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). «Anartes». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ Czarnecki, Jan. The Goths in ancient Poland: a study on the historical geography of the Oder-Vistula region during the first two centuries of our era. Coral Gables, Fla: University of Miami Press, 1975, p. 120. ISBN 9780870242649.
Tribus celtes de l'Europa central i oriental | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Alps Marítims, Cottis i Penins (*) |  | ||||
| Gàl·lia Cisalpina |
| ||||
| Rècia (Raeti *) | |||||
| Germània i Vindelícia | |||||
| Nòric, Pannònia i Il·líria |
| ||||
| Dàcia, Tràcia i Àsia Menor |
| ||||
*En cursiva, tribus possiblement pre-celtes assimilades | |||||
