Ínula
Inula  | |
|---|---|
 herba de l'ala | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Inula L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Inula helenium |
Ínula (Inula) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les asteràcies.
Particularitats
El gènere que en realitat és parafilètic és originari d'Euràsia i Àfrica iconsta d'unes 90 espècies.Als Països Catalans se n'hi fan onze espècies.[1]
Principalment són espècies herbàcies perennes de mides molt variades (fins a 3 metres la més alta). Totes tenen capítols florals i el fruit amb papus o plomall.
L'espècie Inula crithmoides és de fulla comestible.
Algunes espècies
- Inula acaulis Schott & Kotschy ex Tchihat. –
- Inula acervata S.Moore
- Inula acinacifolia Gand.
- Inula acuminata DC.
- Inula anatolica Boiss.
- Inula auriculata Boiss. & Balansa
- Inula bifrons (L.) L.
- Inula britannica L. –
- Inula candida (L.) Cass.
- Inula cappa (Buch.-Ham. ex D. Don) DC.
- Inula caspica Blume
- Inula clarkei (Hook.f.) R.R.Stewart
- Inula conyzae (Griess.) Meikle – àrnica escatosa, àrnica borda, coniza
- Inula crithmoides L. – (sinònim: Limbarda crithmoides (L.) Dum.) - Salsona, botja groga, salvió
- Inula cuspidata
- Inula ensifolia L.
- Inula eupatorioides DC.
- Inula falconeri Hook.f.
- Inula forrestii
- Inula germanica L.
- Inula grandis Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey.
- Inula helenioides DC. - ala de corb, àrnica falsa
- Inula helenium L. – herba de l'ala, herba campana, ènula campana
- Inula helianthus-aquatica
- Inula helvetica Weber – ènula suïssa, àrnica borda
- Inula hirta L.
- Inula hookeri C. B. Clarke
- Inula hupehensis
- Inula japonica
- Inula koelzii R.Dawar & Qaiser
- Inula lineariifolia Turcz.
- Inula montana L. - herba del mal estrany, àrnica de muntanya, àrnica borda, ínula de muntanya
- Inula multicaulis Boiss.
- Inula nervosa
- Inula obtusifolia A.Kern.
- Inula oculus-christi L.
- Inula orientalis Lam.
- Inula pterocaula
- Inula racemosa Hook.f.
- Inula rhizocephala Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey.
- Inula rhizocephaloides
- Inula royleana DC. (sinònim de Inula racemosa Hook.f.)
- Inula rubricaulis
- Inula salicina L. – ènula d'Irlanda, ènula de fulla de salze
- Inula salsoloides
- Inula sericophylla
- Inula spiraeifolia L. - ènula de fulla d'espirea
- Inula stewartii Abid & Qaiser
- Inula subfloccosa Rech.f.
- Inula thapsoides Spreng.
- Inula verbascifolia (Willd.) Hausskn.
- Inula wissmanniana
Espècies que ja no pertanyen al gènere Inula
- Inula dysenterica L. → Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
- Inula graminifolia Michx. → Pityopsis graminifolia (Michx.) Nutt.
- Inula graveolens (L.) Desf. → Dittrichia graveolens (L.) Greuter - Olivardó
- Inula indica L. → Pentanema indicum (L.) Y.Ling
- Inula mariana L. → Chrysopsis mariana (L.) Elliott
- Inula primulifolia Lam. → Conyza primulifolia (Lam.) Cuatrec. & Lourteig
- Inula subaxillaris Lam. → Heterotheca subaxillaris (Lam.) Britton & Rusby
- Inula viscosa → Dittrichia viscosa - Olivarda o matavinya; Abans classificada dins del gènere Inula, molt comuna en camps abandonats, erms i vores de camins de la terra baixa.
Vegeu també
Referències
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- Flora Europaea: Inula
- Flora of China: llista de d'espècies Inula xineses (anglès)
- Anderberg, A. «Taxonomy and phylogeny of tribe Inuleae (Asteraceae)». Pl. Syst. Evol., 176, 1991, pàg. 75-123. «no»
- Rubina Abid and M. Qaiser «Chemotoxonomic study of Inula L. (s.str.) and its allied genera (Inuleae - Compositae) from Pakistan and Kashmir». Pak. J. Bot., 35, 2, 2003, pàg. 127–140. «no»
