Ànec pigat

Infotaula d'ésser viuÀnec pigat
Stictonetta naevosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes66 g (pes al naixement)
969 g (pes adult, mascle)
842 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries7,1 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou28 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679836 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereStictonetta
EspècieStictonetta naevosa Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1841
Distribució
Endèmic de

L'ànec pigat [1](Stictonetta naevosa) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae), únic del gènere Stictonetta Reichenbach, 1853, i amb el qual s'ha creat la monotípica subfamília Stictonettinae Boetticher, 1950.

Morfologia

  • Fa 50 - 55 cm de llargària, amb una envergadura de 75 a 85 cm i un pes de 0, 8 - 1 kg.
  • Plomatge de color gris, finament clapejat de blanc.
  • Bec llarg i cap amunt, molt engrossat a la base, que és de color vermellós en els mascles, i gris en les femelles.

Hàbitat i distribució

És un ocell nòmada que freqüenta zones d'aigua salobre, així com estanys temporals d'aigua dolça, al sud-est i sud-oest d'Austràlia.

Alimentació

S'alimenta filtrant aigua amb el bec. La dieta es compon principalment d'algues i plantes aquàtiques però també de zooplàncton, cucs, insectes i fins i tot petits peixos, mentre recorre els llacs en petits grups.

Reproducció

Cria principalment durant l'estació plujosa (juny-desembre). El mascle fa el niu prop de l'aigua, on la femella pon 5 – 7 ous que coven durant un mes.

Referències

  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  • Vegeu aquesta plantilla
Ocells (classe: Aves)
  • Síntesi
Anatomia
Comportament
Evolució
Ocells fòssils
Interacció humans
Llistes
  • Famílies i ordres
  • Gèneres
  • Glossari
  • Poblacions
  • Regions
  • Ocells extints
  • Espècies del quaternari
  • Ocells cèlebres
    • Individuals
    • Ficció
Neornithes
Palaeognathae
  • Struthioniformes (Struthio)
  • Rheiformes (Rhea)
  • Tinamiformes (tinamous)
  • Apterygiformes (kiwis)
  • Casuariformes (emus i casuaris)
Neognathae
Galloanserae
(gallina)
Anseriformes
(anàtides)
Anatidae
(ànecs)
Anhimidae
Anseranatidae
Gal·liformes
(ocells de caça)
Cracidae
Megapodidae
Numididae
Odontophoridae
Phasianidae
Neoaves
Columbea
Columbimorphae
  • Columbiformes (coloms i tòrtores)
  • Mesitornithiformes (mesites)
  • Pterocliformes (pterocles)
Mirandornithes
  • Phoenicopteriformes (flamencs)
  • Podicipediformes (cabussons)
Passerea
Otidimorphae
  • Cuculiformes (cucuts)
  • Musophagiformes (turacs)
  • Otidiformes (piocs)
Strisores
Opisthocomiformes
  • Opisthocomiformes (hoatzin)
Cursorimorphae
  • Charadriiformes (gavines, xatracs i àlcids)
  • Gruïformes (grues i relacionats)
Phaethontimorphae
  • Phaethontiformes (ocells dels tròpics)
  • Eurypygiformes (kagú i ocell sol)
Aequornithes
  • Gaviiformes (colimbs)
  • Sphenisciformes (pingüins)
  • Procellariiformes (albatros i petrells)
  • Ciconiiformes (cigonyes)
  • Suliformes (corbs marins i relacionats)
  • Pelecaniformes (pelicans i relacionats)
Australaves
  • Cariamiformes (sarians i relacionats)
  • Falconiformes (falcons i relacionats)
  • Psittaciformes (lloros)
  • Passeriformes (moixons)
Afroaves
  • Cathartiformes (voltors del Nou Món i còndors)
  • Accipitriformes (àguiles i falcons)
  • Strigiformes (òlives i mussols)
  • Coliiformes (colius i urocolius)
  • Trogoniformes (trogons i quetzals)
  • Leptosomiformes (curols)
  • Bucerotiformes (calaus)
  • Coraciiformes (gaig blau i coràcids)
  • Piciformes (pitgrocs i relacionats)
  • Categoria
  • Commons page Commonscat
  • WikiProject Viquiprojecte
Bases de dades taxonòmiques
AviBase BirdLife COL EB EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL Xeno-canto